Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

divendres, 29 d’octubre del 2010

Resum (II)

Resum de els set entrades anteriors conceptuals:


  • Radiació de Hawking: Si un forat negre no perd massa i mai desapareix; com és que tot l’espai no esta ple d’ells? Stephen Hawking resolgué aquesta qüestió formulant la teoria de la radiació de Hawking, la qual suposa que l’absorció d’antimatèria (és a dir energia negativa) és la causant de la pèrdua de massa d’un forat negre i per tant de la seva extinció.
  • El model de Friedmann i el Big Crunch: En el model de Friedmann el temps, igual que l’espai, presenta un principi i un final (com una línia recta que es traça entre dos punts). Aquest final, tant per l’espai com pel temps, es podria donar en forma del que coneixem com a Big Crunch, escenari que tan sols es produiria si la massa total de l’univers fos inferior a un determinat valor crític.
  • Universos paral·lels virtuals: La teoria dels universos paral·lels és aquella que posa en manifest l’existència d’altres universos que es troben al voltant del nostre enmig del no res. En aquests, podria ser que s’hi donés vida, posat que, tot i que cadascun presentaria diferents lleis físiques, aquestes serien semblants a les nostres.
  • La teoria del tot (I): La incompatibilitat de les dues màximes teories (la relativitat i la quàntica) que s’emblen explicar a la perfecció el comportament del macro i microcosmos és la raó i motivació per la qual la física moderna gira entorn de trobar una teoria unificadora; la teoria del tot.
  • Calor: A diferència de com creiem la societat, el terme calor no es refereix a quan s’assoleixen altes temperatures en un indret determinat, sinó que, termodinamitzant el significat, la calor és un mode de transferència d’energia.
  • Principi d'exclusió de Pauli: El principi d’exclusió de Pauli afirma que; els fermions (tipus de partícula) d’un àtom normal no podem compartir els quatre nombres quàntics (relacionat amb la seva energia, posició i espí), resolent d’aquesta manera dubtes com; per què no podem aixafar una totxana si entre els seus àtoms constituents hi ha grans buits?
  • La teoria del tot (II) : Des de ja fa unes quantes dècades que hi ha un màxim espirant a convertir-se a teoria del tot, i aquesta és la teoria de supercordes (o simplement cordes), la qual suposa que tot, absolutament tot, està compost per uns microscòpics (milers de milions de vegades més petits que un àtom) filaments d’energia anomenats cordes.

0 comentaris:

Publica un comentari