Resum (VIII)

Resum de les set entrades anteriors conceptuals:

• Funció d’ona de l’univers: Hawking introdueix el concepte de cosmologia quàntica al interpretar el nostre univers com a una simple partícula dins d’un mar d’altres universos paral·lels i amb la seva pròpia funció d’ona. Que el nostre univers disposi de funció d’ona permetria que, entre d’altres casos, el nostre univers s’introduís en l’interior d’un altre.
• El problema de l’horitzó i la inflació còsmica: La homogeneïtat de temperatura entre dos cossos o dos sistemes depèn de que mantinguin una comunicació constant i prolongada. Amb aquest enunciat es resol l’interrogant de per què el nostre univers és tèrmicament entròpic.
• Mort entròpica: El nostre univers podria morir de fred sempre i quan no es compleixi un nivell de matèria-energia determinat. Aquest fet provocaria l’expansió infinita de l’univers fins a la congelació d’aquest mateix, provocant-hi la impossibilitat d’existència de vida orgànica a causa de les baixes temperatures.
• La conservació de l’energia: L’energia ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma. Aquest enunciat és el que millor defineix la conservació de l’energia, doncs aquesta, tot i poder transformar-se en formes d’energia molt diferents, es troba present en la mateixa quantitat que ho feia en els inicis de l’univers.
• Escapar a través d’un salt dimensional: La mecànica quàntica ofereix una última esperança a una civilització avançada que vulgui escapar en un futur d’una possible mort de l’univers per contracció (Big Crunch). Es tractaria de saltar del nostre univers tridimensional a l’hexadimensional a través de l’efecte túnel, gràcies a l’expansió d’aquest darrer.
• Alternativa a la ruptura d’univers decadimensional: La teoria de “cordes opressores” ens diu que en els principis de l’univers, les deu dimensions es trobaven en forma de Calabi-Yau, és a dir, en contracció. Les dimensions, incloent les quatre que posteriorment es van expandir, es trobaven retingudes per supercordes. No obstant, oscil·lacions en quatre d’aquestes deu dimensions suposarien l’existència d’un univers de quatre dimensions ampli i un de sis reduït.
• Principi d’incertesa de Heisenberg: El principi d’incertesa de Heisenberg ens diu que com millor coneixem la posició d’una partícula amb menys precisió coneixem la seva velocitat i viceversa. Aquest enunciat deriva del famós: La observació afecta l’objecte observat.