Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dijous, 12 de maig de 2011

No fa gaire, vam comentar els dos possibles escenaris que es poden donar en l’últim sospir del nostre univers (recordem que és en funció del paràmetre matèria-energia). Vam evidenciar la impossibilitat d’existència de vida en els darrers milers anys de l’univers a causa; o de la sufocant calor que abrasaria tota substància (Big Crunch) o del terrible fred que hi regnaria (Mort entròpica). 
Que es donés un escenari calorós implicaria que, a la llarga, les connexions atòmiques establertes per les forces d’atracció es trencarien a causa del increment d’energia, provocant ruptures de nuclis atòmics i impedint d’aquesta manera qualsevol tipus de forma complexa de matèria, i encara menys de vida. El desplaçament dels àtoms en les substàncies, comportaria a una composició pràcticament general de tot l’univers de plasma, un fluid similar al magma o al semen. Contràriament, un ambient gèlid impediria tota activitat nuclear estel·lar, afavorint l’aparició dels -273ºc  que paralitzaria qualsevol activitat de vida. 
Resumint, sigui quin sigui l’escenari pel qual es decanti el nostre destí, la fi serà la mateixa; la mort. 

No obstant, ¿realment una espècie suficientment desenvolupada en tecnologia ha de resignar-se a extingir-se? Segons la mecànica quàntica més abstracte: no, encara quedaria una última possibilitat. 

Tornant al Kaluza-Klein i l’univers decadimensional

En aquest blog ja hem parlat varies vegades de la teoria Kaluza-Klein, la que argumenta l’existència de dimensions addicionals a les que percebem, i d’un univers decadimensional. El que vindrien a dir tots dos conceptes és que és probable que hi hagi un total de sis dimensions enrotllades entre si que conjuntament formen una forma de Calabi-Yau, aproximadament de la mida de la distància de Planck. L’origen d’aquesta peculiar distribució dimensional en el nostre univers tindria origen en una prèvia ruptura d’univers decadimensional, en el que quatre dimensions s’haurien expandit a oposició de les altres sis que s’haurien comprimit. 

El fet és que, tant el Kaluza-Klein com l’univers hexadimensional addicional, ofereixen una alternativa per a una civilització que vulgui escapar de la mort de l’univers. No obstant, l’alternativa que ofereixen aquestes idees mecanoquàntiques tan sols seria factible en l’escenari calorós, és a dir el Big Crunch. 

Salt dimensional 

Homenatjant el títol d’aquesta entrada,a continuació parlarem sobre el salt dimensional. 

El salt dimensional, l’única alternativa que de moment sembla oferir la física quàntica a la mort de l’univers, consistiria en passar del nostre univers tridimensional (més la quarta dimensió, el temps) al hexadimensional veí a través de l’efecte túnel
Això implicaria que, moments previs al cataclisme final, una civilització prou desenvolupada tecnològicament com per distorsionar l'hiperespai, podria emigrar a l’univers hexadimensional a través d’un salt que consistiria en crear un contacte entre el nostre univers i el veí. 

Tot i això, segur que us preguntareu: ¿Però no havíem quedat que l’univers hexadimensional era massa petit com per contenir tota una civilització? 
Els físics creuen que, a mesura que el nostre univers s’expandeix i l’altre es contrau, quan el nostre es contragui, l’hexadimensional s’haurà expandit aproximadament fins a la mida que té el nostre univers actualment. Com ja havíem comentat, això suposaria tota una alternativa al fatídic Big Crunch. No obstant, per a la mort entròpica, o Big Freeze, això no seria possible a causa de la indeterminada expansió del nostre univers a contraposició de la contínua contracció de l’hexadimensional. 

1. El més probable és que l’espècie humana mai doni la talla com per poder aconseguir una tecnologia a la qual fem referència. És per això que estaríem parlant d’espècies extraterrestres més avançades a la nostra.
2. La distància de Planck és de 10^-33 cm.

0 comentaris:

Publica un comentari