Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dissabte, 22 de gener de 2011

Resum (IV)

Resum de les set entrades anteriors conceptuals:

  • Propagació del so: A diferència de com ens il·lustren moltes pel•lícules de ciència ficció, per a la propagació del so fa falta un medi. Els animals del planeta Terra, per exemple, som capaços de comunicar-nos parlant gràcies a l’aire, medi el qual transporta les ones sonores del emissor fins al receptor.
  • Viatges en el temps I: Viatjar en el temps no és impossible però sí impensable. Einstein va demostrar que quan més ràpid ens movem en l’espai més lent ho fem en el temps. No obstant, la nostra tecnologia no és, i probablement mai serà, capaç de fer-nos notar aquesta diferència.
  • Viatges en el temps II: El fet de viatjar en el temps té les seves conseqüències. El acostar-nos a la velocitat de la llum provoca el ja conegut moviment a càmera lenta per a un observador extern i les incalculables energies que suposa el fet de moure’ns a aquestes increïbles velocitats.
  • Flexió i contracció del l’espai: L’espai pot flexionar-se i contraure’s. Es flexiona quan deixem de banda les superfícies planes i adoptem les corbes (com una esfera), i es contrau a mesura que augmenta de velocitat. Com ja sabem, aquest darrer fet s’anomena contracció de Lorentz, i que si, per exemple, un cos es mou al 98% de la velocitat de la llum, per a un observador extern aquest s’haurà reduït un 80%.
  • Forats negres (IV) La solució d’Schwarzschild i la màquina del temps: Karl Schwarzschild va suposar que si es reduïa una estrella per sota d’un cert valor crític, el camp gravitatori que crearia seria tan colossal que ni la llum podria escapar d’ell. D’aquí en va néixer la teoria dels forats negres, la qual ens ofereix un medi per a viatjar en el temps; la seva influència gravitatòria.
  • Paradoxa hidrostàtica: Varis segles enrere un experiment hidrostàtic va captivar l’atenció de la comunitat científica. Es van considerar una sèrie de recipients de mateixa alçada units per un conducte en la part inferior. Aquest muntatge estava ple d’aigua. Tot i que hi havia recipients de diferents volums, l’aigua es mantenia en un nivell d’equilibri. Aquest fet va servir per demostrar que la pressió hidrostàtica augmenta amb la profunditat i no pas amb la quantitat.
  • Principi antròpic : Nosaltres vivim dins d’aquest univers, ja que si no fos així no estaríem aquí per veure-ho. Això és el que afirma el principi antròpic, aquella inquietant resposta a la pregunta; com és que l’univers ens ha permès viure en ell?.

0 comentaris:

Publica un comentari