Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dimecres, 19 de gener de 2011

El principi antròpic

Per què tots els paràmetres físics ens han permès viure a nosaltres? És el nostre univers com és per a que nosaltres hi puguem viure, o tan sols nosaltres hi som perquè per la casualitat ens ho ha concedit?

El principi antròpic afirma que l’univers és com és perquè si fos diferent no estaríem aquí per veure-ho. Aquest enunciat ens pot resultar familiar, ja que la idea és la mateixa que vam comentar en l’entrada; universos paral·lels virtuals
Aquest principi exposa el motiu pel qual el nostre univers pot arribar a semblar una bomba de rellotgeria exacte; exacte, perquè ha permès la nostra vida en ell. Vist des d'un altre punt de vista, el principi antròpic també afirma que; l’univers es podria haver format de moltes maneres diferents, però tan sols hem arribat a existir a través d’aquesta. 

Les magnituds físiques que regeixen en el nostre univers han permès la nostra vida en ell. Per exemple, si la gravetat fos més alta, l’univers no s’hauria pogut continuar expandint ja en l’era d’aparició d’estructures, posat que la pròpia força gravitatòria dels cossos hauria tornat a col·lapsar-lo. Si el hidrogen no s’hagués format mai, les primeres estrelles no haurien pogut consumir l’heli necessari i per tant s’haurien apagat. Si el nostre sol estigués més a prop nostre, la vida en la Terra no s’hi hauria pogut donar mai ja que el clima seria massa elevat. I la llista continua.... 

¿És per això que quan s’analitzen dades d’aquest tipus els científics es pregunten; Està l’univers a la nostra disposició, o nosaltres som els seus hostes? 

Tot i que pensar que l’univers està a la nostra disposició pot semblar molt egoista, el principi antròpic (el que pensa que nosaltres som els seus hostes) idealitza un concepte de sort, és a dir, que la nostra existència en l’univers no és més que qüestió d’aleatorietat, on tan sols hi intervé l'atzar. 

Tocant la filosofia: 

Podem considerar aquest principi un principi físic? Com ja hem anat comentant al llarg d’aquest blog, la majoria de les idees que durant al llarg de la ciència s’han anat desviant a especulacions que no es basen en cap idea demostrable, sinó que tan sols es recolzen al criteri del que les formula, s’han acusat de pertànyer a l’àmbit de la filosofia i no pas al de la ciència (en aquest cas la física). 
De la mateixa manera que quan regnava la teoria geocèntrica, l’heliocèntrica fou considerada un moviment filosòfic, actualment (i des de ja fa uns anys) que el principi antròpic es considera una teoria que rossa la filosofia. No obstant, no ha estat mai descartada de ser mencionada en els llibres divulgatius, ja que en aquest cas el principi antròpic es basa en una teoria que (tot i que també té molt de filosofia) és puntera en algunes formulacions i resolucions físiques; les bombolles antròpiques, o el que és el mateix, l’anterior comentada en aquest blog teoria dels universos paral·lels virtuals. 

Bombolles antròpiques: 

Es pot evitar el dilema antròpic si tenim en compte l’existència d’universos paral·lels o universos bombolles que acompanyen al nostre. Cada bombolla pot allotjar paràmetres físics diferents però que, en comparació amb els dels altres universos, seran semblants. 

Il·lustració d'un esquema d’una possible distribució d’universos paral·lels.
El principi antròpic fou utilitzat com a argument en física i cosmologia per Robert Dicke i Brandon Carter. Aquests dos, també utilitzaren una altra versió en la qual exposen que el processament d’informació és un propòsit fonamental de l’univers, i que per això la seva existència ha de produir criatures capaç de processar informació.

1 Hawking utilitzà la teoria dels universos paral·lels virtuals com a resolució d’un conflicte físic que ell mateix creà 30 anys enrere; la paradoxa de la informació.

0 comentaris:

Publica un comentari