Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dijous, 13 de gener de 2011

Albert Einstein introduí el concepte d’univers flexible mentre que a la vegada destituïa l’elegant i recte univers de Newton. Sens dubte algun, un dels millors avanços de la física, posat que va suposar un canvi en el concepte que teníem respecte al nostre cosmos.

Les noves idees de Einstein influïren en el desenvolupament de noves teories basades en la doctrina relativista. D’entre molts físics que s’involucraren en el món relativista, en destaquem un; Karl Schwarzschild. L’astrònom alemany desenvolupà una “idea” que a posteriori implicà el desenvolupament exhaustiu de la investigació en els forats negres.

Schwarzschild enuncià que; si la massa d’una estrella està concentrada en una regió esfèrica suficientment petita, de tal manera que la massa de l’estrella dividida pel seu radi supera un valor crític determinat, la deformació del teixit espai-temps serà tan gran que ni la llum podrà escapar de l’atracció gravitatòria. Evidentment, i com ja hem enunciat anteriorment, Schwarzschild parlava dels forats negres, els quals ell va incentivar l’ús del nom d’estrella fosca o congelada, tot i que com ja sabem posteriorment John Wheeler encunyà el nom de forat negre.

Per entendre el concepte introduït per Schwarzschild del quocient entre la massa de l’estrella i el seu radi, ens hem de fer primer una idea de les magnituds que aquí intervenen. La grandària de les paraules de Schwarzschild es podrien reflectir en el següent exemple: per a que la nostra estrella fos un forat negre (tal i com indica Schwarzschild), el Sol hauria de reduir el seu radi real (d’uns 724.000 km) a tan sols 3 km, és a dir, unes 240.000 vegades més petit. Una cullerada d’aquest diminut Sol pesaria aproximadament la massa total de l’Everest, degut a l’alta densitat que presentaria l’estrella. Mentre que per convertir el nostre planeta en un forat negre, hauríem de comprimir la Terra en una esfera que presentés un radi inferior a centímetre i mig. Us ho imagineu? Tot el planeta reduït a un tamany semblant al d’un bombó.
Aquesta imatge il•lustra la mida a escala 1:1 (mida real ) que el planeta Terra hauria de presentar per convertir-se en un forat negre, mentre que el Sol està dibuixat a escala 1 centímetre és igual a 1 km. 

Gràcies a les idees relativistes, sabem que el fet de que una estrella es compacti en un cos molt reduït no tan sols comporta canvis en la densitat de la matèria del cos, sinó que també en els efectes gravitatoris.
Com ja sabem, un forat negre atrau tot tipus de matèria, i si per desgràcia algun d’aquest cos atret supera la franja coneguda com a frontera d’esdeveniments, s’hi queda immers per sempre (inclús la llum).

Doncs bé, una de les conseqüències gravitatòries de gran importància que provoca un forat negre és la tractada a continuació.

Un forat negre com a màquina del temps

Després d’aclarir els viatges en el temps en dos articles, és molt important que assimileu que la possibilitat d’anar al futur existeix. El viatge en el temps és possible, no obstant, actualment no tenim ni els medis ni els mitjans necessaris per aconseguir-ho.

Quan major és la força gravitatòria que atrau un cos, més lentament passa el temps per aquest cos, de la mateixa manera que quan més ens movem en l’espai menys ho fem en el temps. Quedant-nos amb la primera afirmació, i tot observant el títol d’aquest apartat, podem deduir que un forat negre és com una espècie de “màquina” que ens pot permetre viatjar en el temps (cap al futur), posat que cap altra composició complexa en l’univers produeix major força gravitatòria que un forat negre. Concretament per a un cos que rep l’atracció gravitatòria d’un forat negre, sense trobar-s’hi submergit en ell, el temps li passa deu mil vegades més lentament que en el planeta Terra, el que no significa que per aquest cos una hora terrestre sigui deu mil vegades més lenta, sinó tot el contrari; És a dir, suposant que aquest cos és una persona, si aquest home o dona s’introdueix en la frontera d’esdeveniments (lloc on notem les conseqüències gravitatòries del forat negre, però sense quedar-nos-hi atrapats) durant el que aquesta persona considera una hora (i per a ella realment és una hora) quan decideixi tornar cap al planeta terra ja hauran passat 10 mil hores des de que va marxar (posat que com hem indicat el temps passa 10 mil vegades més lentament en un forat negre), el que són, aproximadament, 1 any i dos mesos. Ja no parlem de si aquesta persona decideix estar-s’hi al costat del forat negre durant un any, seguint la regla de tres, quan torni a la Terra hauran passat 10 mil anys (més el temps que hagi trigat en el viatge).

És aquest simple exemple el que ens permet qualificar el forat negre (d’entre moltes altres qualificacions possibles) com una màquina del temps.

0 comentaris:

Publica un comentari