Viatges en el temps (I)

Moltes pel·lícules i sèries de dibuixos animats ens pinten les màquines del temps com aparells que sense justificació alguna són capaços de transportar matèria en altres èpoques, ja sigui tant en el passat com en el futur. Però, realment és possible viatjar el temps? Serem algun dia capaços?

Espai-temps en moviment:

En les primeres entrades d’aquest blog ja vam associar dues idees en una; l’espai i el temps, en el famós espai-temps. Abans del segle XX, eren dos conceptes independents que aparentment no es relacionaven. No obstant, com ja vam establir, Albert Einstein va publicar en els any 1905 i 1915 dues teories (respectivament) que canviaren la nostra mentalitat respecte a l'espai i el temps. Aquestes exposaven el nou concepte espai-temps, el qual donava per entendre que tant l’espai en què ens movem com el temps en que ho fem, estaven íntimament relacionats.

Que espai i temps formen un mateix concepte significa que presenten equivalències. Des del punt de vista del moviment, quan més ens movem en l’espai menys ràpid ho fem en el temps, de la mateixa manera, quan menys ens movem en l’espai més ràpid ho fem en el temps. Aquesta conclusió ens condueix a formular-nos; Quan més ràpid ens movem més lent ens passarà el temps i, per tant, més temps viurem? Doncs sí.

Tot i que pugui semblar una idea abstracte, així és. El que succeeix és que les velocitats a les que estem acostumats a anar (ja sigui a 10 km/h quan correm o 120 km/h quan ens posem a l’autopista) són tan diminutes que els efectes en el temps a penes els notem. Si de veritat volguéssim viure algun temps més  significable, hauríem d’apropar-nos a la velocitat de la llum.

Pot semblar mentida, però no ho és. Com tractem en el següent apartat, ja hi proves observades de que aquest concepte és veritat.

Els muons , els fotons d’eterna joventut i els viatges en el temps:

Els muons són un tipus de partícules que tan sols ser formades es desintegren dues milionèsimes de segon després. És com si al néixer, ja tinguessin un revòlver apuntat al cap que passades les dues milionèsimes de segon (un segon dividit en dos milions de parts) premessin el gatell acabant amb la seva curta vida. En acceleradors de partícules ja s’hi han realitzat diverses proves amb aquestes partícules que demostren la possibilitat de viatjar en el temps. En aquelles instal·lacions, fan córrer-hi un muó al 99,5% de la velocitat de la llum (uns 298.500 km/s), i observen el resultat. I, per sorpresa a qualsevol present, detecten que aquestes partícules multipliquen per deu la seva esperança de vida.

És a dir, respecte a un muó immòbil, el que s’està movent a tantes altes velocitats ha augmentat per deu la seva esperança de vida. De la mateixa manera, si un humà qualsevol pogués arribar al 99,5% de la velocitat de la llum, enlloc de viure 80 anys en podria viure 800. (l0 cops l'esperança de vida mitja)

Encara més, al arribar al 100% de la velocitat de la llum, un cos no nota el pas del temps. Per experiència pròpia, sabem de sobres que tal cos tan sols pot ser un fotó. Un fotó de llum que entra per la teva finestra, podria ser que fos format moments posteriors al Big Bang. Sense notar el pas del temps, aquest fotó es troba en les mateixes condicions del dia que fou format, tot i haver passat milers de milions d’anys. És per això que podem afirmar que a la velocitat de la llum (299 790 km/s)  no existeix el pas del temps.

Arribat aquest punt (i per poder continuar en el que tractarem a continuació) extraiem la següent conclusió de tot el tractat en anterioritat:

El temps passa més lentament per un individu en moviment que per un altre que es troba en repòs.

Com ja ens formulem anteriorment, podríem viure més temps en moviment que quedant-nos immòbils?

Com ja hem respòs abans: Sí, sempre hi quan ens aproximem a la velocitat de la llum.

Però de què serveix viure més temps si aquest temps ens l’hem de passar movent-nos a la velocitat de la llum?

El verdader significat del fet de poder viure més temps hauria de ser el de poder realitzar viatges en el temps i no pas el de poder estar al costat dels nets dels teus nets ( ja que com diem, no seria possible per a ells posat que estaríem en constant moviment).

Què volem dir quan ens referim a que el moviment ens permet existir més temps?

Hi ha una equivalència ja comentada entre el moviment de l’espai i el moviment del temps. Quan menys ens movem en l’espai més ràpid ho fem en el temps, com mostra el gràfic següent.

Clic en la imatge per expandir-la 

Quan menor és el moviment en l’espai, major és la rapidesa de moviment en el temps, en canvi, quan major és el moviment en l’espai, menor és la rapidesa de moviment en el temps i aquest passa més lent.

1 Quan diem temps ràpid en realitat fem referència al pas del temps que nosaltres estem acostumats a notar.