Teixit espai-temps

En l’article anterior hem parlat de que un element de vital importància que incideix en la gravetat d’Einstein és el teixit de l’espai-temps, tot recordant que l’espai-temps és una regió de l’univers compresa en; on succeeix l’esdeveniment i en el període de temps en que s’esdevé. Doncs, en aquest post, parlarem sobre què és el teixit espai-temps.

Mai us heu preguntat per què en un eclipsi solar ( on la lluna s’interposa entre el sol i la terra ) no ens quedem completament a les fosques?? Té lògica, perquè si la lluna tapa completament el sol, com pot ser que hi ha una part de la llum procedent del sol que il·lumina la terra??

Ben segur que aquesta qüestió va passar pel cap d’Einstein, i poder fou la clau, en quan va formular la teoria de la relativitat general l’any 1915. Aquest gran geni va ser capaç de contestar a aquesta pregunta i, a la vegada, ensorrar un univers newtonià en que, tenint en compte que l’univers està format per figures planes i rígides, aquest esdeveniment és del tot ben impossible.

Però com ho va contestar Einstein??

Molt senzill, tan sols introduint un factor desconegut per a nosaltres, el teixit espai-temps, que consisteix en què:

Fins i tot l’univers buit no està buit, sinó que incorpora el teixit espai-temps, una lona flexible i invisible que atorga a les masses el seu propi camp gravitatori.

Depèn d’on s’observi, aquest teixit és pla o, en canvi, presenta motes curvatures provocades per la massa i l’energia d’un cos.

Exemple:

El pes del sol deforma el teixit espai-temporal creant al seu voltant una curvatura, en on, per raons de pendent, qualsevol massa de cos menor si sent atreta girant al seu voltant. I aquesta és la raó per la qual la terra gira al voltant del sol.

És més senzill del que et pugui semblar, i si et costa una mica d’entendre-ho te’n proposem un experiment:

Agafa una lona de goma espuma i deixa-la una mica tensa ( que quedi bastant recta ). Col·loca-la-hi una pilota de futbol i veuràs com la lona es deforma a causa del pes de la pilota. Ara, agafa una pilota de ping-pong i deixa-la sobre la lona, tot i que observaràs que la pilota de ping-pong també aixafa una mica el teixit de la lona veuràs com aquesta caurà cap a la pendent que, anteriorment, ja s’havia format al col·locar-hi la pilota de futbol. I sí, d’aquesta forma tant senzilla, és com funciona el nostre univers.

Si feu memòria en l’article anterior vam proposar una qüestió: què passaria amb la terra si, de cop i volta, el sol desaparegués? i la vam respondre des del punt de vista de què res pot anar més ràpid que la velocitat de la llum, però ara, ho farem tenint en compte que hi intervé un element de vital importància ( el teixit espai-temps ):

Imagineu-vos el planeta terra descrivint la seva òrbita amb perfecte harmonia al voltant del sol i que, en qüestió de mil·lèsimes de segon, aquest desaparegués. Per què la terra no notaria els canvis passats vuit minuts?? Fàcil, si el sol desaparegués ( esperem que no passi ) aquest deixaria un buit en l’espai-temps que s’ompliria amb una onada del teixit ( ja que si anteriorment el sol pressionava el teixit espai-temps cap a endins posteriorment ho farà cap enfora ) que trigarà exactament els 8 minuts de trajecte fins arribar a la Terra.

Una vegada entès el concepte de com funciona aquest teixit espai-temporal ja podem resoldre la qüestió anteriorment proposada:

La lluna ( amb la seva massa i energia ) deforma el teixit espai-temps creant una pendent per on, al passar una petita part de la llum del sol, es desvia per la deformació de l’espai-temps, i aquesta llum que s’escapa del camp gravitatori és la que il·lumina, en no gran part, la terra.

1 Com en l’article anterior ja hem esmentat, la teoria de la relativitat general va desbancar l’univers newtonià proposat per Sir Isaac en el segle XVII.

2 Una regió de l’espai que és buida és aquella que no té cap element visible ( com una estrella, un planeta, etc ) i que està completament ( totalment ) a les fosques.