Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

diumenge, 6 de juny de 2010

La Verdadera gravetat

El concepte de Newton d’un univers elegant va ser arravatat a principis del segle XX quan Albert Einstein va presentar al món sencer la seva teoria de la relativitat general. Sense dubte algun, aquell fou un gran pas de la humanitat per poder comprendre l’univers que ens envolta.

El concepte d’un univers elegant Newtonià implicava que la formació de l’univers estava compost per formes geomètriques rígides, planes i invariables, com la portada d’un llibre.

Les equacions de Newton presentades en els seus Principia predeien amb molta exactitud les òrbites dels planetes, les marees provocades per l’atracció lunar, l’òrbita de la terra al voltant del Sol ( entre altres ),etc. i és aquesta la raó per la qual el seu concepte de gravetat ha perdurat al llarg de més de 200 anys. Però tot i aquest esplendorós èxit, Newton tenia una vergonya interna increïble, la que mai va ser capaç de demostrar en què consistia realment la Gravetat; com viatjava per l’univers, de què podia estar composta, etc. tot i que, segons ell, era una força instantània que, per exemple, la terra aplicava sobre la lluna i aquesta ho feia sobre els nostres mars (al moment).

Per tant, durant més de dos-cents anys, la gravetat fou un tema poc explotat i una mica imprecís, fins que l’any 1915 Albert Einstein va treure a la llum la seva teoria de la relativitat general ( res més que no fou aplicar el concepte de gravetat a la seva anterior teoria publicada el 1905, la teoria de la relativitat especial ).

Però quins foren els motius que impulsaren a Einstein ha fer-ho??

Amb les seves anteriors teories ( i amb el suport del descobriment de Maxwell ) Einstein va demostrar que res ( absolutament res ) pot viatjar a velocitats superiors a la de la llum, equivalent a uns 300.000 km per segon, el que serien uns 1080 milions de km/h, i si segons Newton ( com ja hem citat abans ) la gravetat era una força instantània, és a dir, al moment, com la gravetat podia tenir una velocitat infinita i superar en una carrera a la velocitat de llum, si Einstein predí que no era possible?? ( Evidentment que Newton no ho sabia )

Per tant, el concepte de gravetat impulsat per Newton era erroni, i una vegada Einstein així ho va demostrar es veia obligat a fer conèixer com actua la gravetat. I així ho va fer.
A continuació, t’oferim un petit resum del que foren els seus conceptes:

La gravetat no era una força instantània, no tenia velocitats infinites però si molt elevades, tant elevades com la velocitat de la llum. La gravetat sempre podrà anar a 300.000 km per segon però mai podrà superar aquesta marca imposada per l’observació de l’ésser humà. Doncs, segons Einstein, l’espai ( tant l’absolut, el que té elements, com el vuit ) està format per un teixit espai temporal que aparentment és pla ( tot i que es presenta en les tres dimensions) , però que al rebre la massa i l’energia d’un cos es deforma ( quan més potent sigui el cos més deformat serà ) creant al seu voltant una atracció gravitatòria que qualsevol cos, amb un camp gravitatori menor, es veurà obligat a seguir-lo. I aquest és el motiu bàsic pel qual la terra gira al voltant del sol i no al revés, ja que si així fos, el camp gravitatori de la Terra hauria de ser superior i implicaria que aquesta hauria de superar al Sol en energia i massa.

Per entendre amb major claredat aquests conceptes us proposem uns exemples:

1. Imagina’t que estàs en un viatge marítim de fi de curs en que tu i els teus amics us disposeu a navegar per l’Atlàntic. En la festa que s’organitza a la nit discuteixes amb els teus amics i, com un cowboy solitari , et col·loques a la barana del vaixell observant una pujada de la marea marítima,com ja saps provocada per l’atracció lunar. No obstant, de cop i volta, uns extraterrestres d’una manera increïble fan desaparèixer en qüestió de bilionèsimes de segon ( un segon dividit en un milió de milió de parts ) la lluna. ¿Quan temps trigaràs a notar els canvis?? Segons Newton, en el precís moment en que la lluna desapareix tu notaràs que la marea baixa i en aquell precís moment la llum reflectida per la lluna es difondrà, en canvi, segons Einstein, i aquesta és la veritat, com que la gravetat viatja a la velocitat constant de la llum nosaltres trigaríem 1,5 segons a donar-nos compte de les conseqüències, no perquè siguem curts de vista, sinó perquè és el temps en que la gravetat ( i també la llum ) triga en recórrer la distància entre la lluna i la terra ( que és d’uns 400.000 km ).

2. Per aquest següent exemple cal tenir en ment el sistema solar. Imagina’t que mentre la terra cursa la seva òrbita respecte el Sol, aquest ,d’una manera sorprenent i instantània, desapareix. Què passaria amb el nostre estimat planeta? Analitzant-ho com ho va fer Newton, tot just quan el Sol desapareix, la terra perd la seva òrbita i es disposa a viatjar per l’espai en la foscor totalment perduda, però si ens ho mirem amb els ulls d’Einstein, la terra no notaria els canvis de desaparició del Sol passats vuit minuts ( temps en que la llum triga a viatjar des del sol fins a la Terra ), el que significa que disposaríem de vuit minuts de llum i d’òrbita des de que el Sol s’esvaeix.

1 Quan citem formes planes no volem dir que ell cregués que els astres (com els planetes) fossin plans, sinó que el que era pla era l’estructura de l’univers, i com ja hem comentat, es deforma constantment.
2 Els Principia foren la sèrie de llibres en que Newton va desenvolupar la seva teoria gravitatòria
3 Maxwell fou un científic, anterior a Einstein, que amb l’observació d’uns eclipsis de lluna de Júpiter va determinar que la llum no tenia una velocitat infinita com es creia abans.
3 L’espai temps és una regió de l’univers compresa en: el lloc on succeeix el fet i el moment en què passa
4 La llum sempre viatja a la velocitat constant de 300.000 km per segon independentment de la posició i la velocitat en que es trobi l’observador

0 comentaris:

Publica un comentari