Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dimecres, 12 de setembre del 2012

La realitat i la separabilitat són les premisses d’un Univers raonable, aquell que la física ha acceptat durant molts anys i que ha complagut a mentalitats tan conservadores (en aquest aspecte) com la de Newton o la d’Einstein. No obstant, des del naixement de la mecànica quàntica, aquestes premisses s’han posat en dubte, fins al punt que, sembla ser, que el nostre Univers no pot ser real i separable al mateix temps. Anem a veure quin significat tenen per la física els termes “realitat” i “separabilitat”.

Realitat

Si el nostre Univers fos “real”, les propietats físiques de la matèria no serien creades per la observació, tal i com defensa la mecànica quàntica, sinó que serien una qualitat intrínseca de tot cos, independentment de si és observat o no. Albert Einstein era partidari d’aquest pensament. Ell creia que una partícula tenia una realitat separada, independent dels mesuraments. “M’agrada pensar que la Lluna està allà encara que no l’estigui mirant”, va dir un cop.
Així doncs, “realitat” és la paraula que s’utilitza per referir-se a les propietats físiques reals de tots els objectes que no són creades per l’observació. “Si un mitjó és verd, no deixarà de ser-ho en el moment que no és observat, o, si la massa d’una partícula és 1,01 vegades superior a la d’un protó, no variarà quan ningú la mesuri”. Si més no, això és el que ve a dir el terme realitat, que no distingeix entre els cossos macroscòpics i els microscòpics.

En un Univers amb realitat mai trobaríem gats com el de Schrödinger, ja que el fet que no es produís cap observació en l’interior de la caixa no implicaria un estat de superposició, i, per tant, un gat viu i mort no seria possible.

Separabilitat

Si el nostre Univers contemplés la separabilitat, dos objectes que, degut a la seva llunyania, no poguessin interactuar entre ells a través d’alguna força física (és a dir, que es propagui a la velocitat de la llum) mai podrien influenciar-se l’un amb l’altre. El concepte de separabilitat trenca amb el de “connectivitat universal”, que defensa l’existència de les “accions fantasmals”, aquelles “influències” capaces d’alterar objectes de diferents galàxies instantàniament. La premissa de la separabilitat és va posar en dubte quan Albert Einstein, Boris Podolsky i Nathan Rosen van publicar l’any 1935 un article que actualment coneixem amb el nom de EPR, en el qual volien demostrar que la interpretació que la mecànica quàntica dels anys 30 feia de l’Univers era incomplerta. Va ser la resposta que Bohr va fer a aquell article la que va començar a parlar, en termes científics, d’una connectivitat universal, que, a molts, els pot semblar més una creença mística que no una hipòtesi científica.

El teorema de Bell i la demostració experimental

En una època que els físics no es preguntaven quin significat tenia la mecànica quàntica, i que no s’ocupaven de demostrar-la experimentalment pel simple fet que funcionava, cal destacar dos noms: John Bell i John Clauser. En la pròxima entrada veurem les contribucions que van fer aquests dos homes a la física moderna.

0 comentaris:

Publica un comentari