Interpretació de Copenhage

Si recordem l’article corresponent al Gat de Schrödinger, veurem com allà fem esmena d’una definició que estableix que tot cos es troba immers en una ona de probabilitats fins que un observador no estableix un definitiu estat. Doncs bé, aquest article tracta sobre la interpretació de Copenhage, la qual engloba l’explicació anterior.

La interpretació de Copenhage és una interpretació quàntica que fou desenvolupada per un grup de científics un any després de l’equació d’Schrödinger amb l’objectiu d’ampliar la mecànica quàntica. Uns d’aquests científics en desenvolupar-la foren Niels Bohr i Werner Heinsenberg, els dos formuladors principals.

La interpretació de Copenhage diu que la realitat física és creada per l’observador, i que abans de que qualsevol objecte microscòpic no sigui observat, no és més que una funció d’ona de probabilitat. És difícil creure’s aquesta definició, però està evidenciada amb un experiment que explicarem a continuació.

L’experiment de l’àtom en un parell de caixes

Dóna el cas en que tenim un parell de caixes en les quals hi ha una partícula. No sabem en quina de les caixes, però es vol saber on està. Per saber on la podem trobar, obrim una caixa; si la caixa és buida, la partícula estarà en l’altre caixa, i si pel contrari la caixa conté la partícula l’altre estarà buida. Fins ara tot bé, però, què passaria si s’obrissin les dues caixes al mateix temps i la partícula sortís disparada cap a una placa? Doncs que es faria, desprès de realitzar varis cops aquest experiment, un patró d’interferència. Que es faci un patró d’interferència implica que la partícula ha estat en les dues caixes simultàniament. Aquest experiment evidencia la dualitat ona-partícula i que la partícula, fins que no és observada, és una funció d’ona (de probabilitat).

Els tres pilars de la interpretació de Copenhage

A continuació s’explicaran els tres pilars en el que es recolza la interpretació de Copenhage: La interpretació probabilística de la funció d’ona , el principi d’incertesa de Heinsenberg i la complementarietat.

Interpretació probabilística de la funció d’ona

La interpretació probabilística de la funció d’ona ens diu que la funció d’ona d’un objecte en una regió és la probabilitat de trobar aquest objecte en alguna part d’aquella regió. Com a conseqüència la mecànica quàntica és aleatòria i la física clàssica, que és determinista, només és una aproximació. (No podem tractar més sobre aquest tema ja que sobrepassa molt el nostre coneixement actual de física. Per més informació, aquest és el llibre en el qual hem basat l’article:

BRUCE ROSENBLUM I FRED KUTTNER, El enigma cuántico, Ed. TusQuets, Col. Metatemas Nº 111)

Principi d’incertesa de Heinsenberg

El principi d’incertesa de Heinsenberg estableix que; com amb més precisió sabem la posició d’una partícula, amb menys precisió sabem la seva velocitat i viseversa. Això és degut a que, per saber la posició d’una partícula, hem d’enviar un fotó energètic que, al impactar amb l’àtom, produirà una acceleració en aquest. L’aplicació de la interpretació de Copenhage als objectes macroscòpics és bastant absurda. Per això és molt important el principi d’incertesa que diu; qualsevol observació pertorba la propietat observada, el bastant per evitar la refutació de la tesis mecanocuàntica de que la observació crea la propietat observada.

Complementarietat

L’últim pilar de la interpretació de Copenhage ens diu que les descripcions de les partícules (la corpuscular i la ondulatòria) son necessàries per a comprendre el món quàntic.

Aquesta definició fou acceptada?

No, aquest article va crear molta polèmica i va desencadenar una pluja d’articles. El principal va ser un article anomenat EPR que va ser desenvolupat per Einstein i dos companys seus (Podolsy i Rosen) . Aquest article posà a prova si la mecànica quàntica era completa.