Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dilluns, 20 de desembre del 2010

En la següent entrada hi apareixen especulacions que la física encara no domina sobre els viatges en el temps.

L’espectacular concepte que ja vam tractar en l’anterior entrada de la possibilitat en els viatges en el temps ja començà a presentar algun que altre inconvenient. Diem inconvenient posat que la ficció permet viatges tan en el futur com en el passat d’una manera eficaç i “senzilla”, fent reversibles els dos tipus de viatges.

Vam determinar que el fet de moure’ns ràpid (al 99% de la velocitat de la llum) en l’espai suposava un moviment lent en el temps. Per exemple: Suposem que agafem un noi de 20 anys i li obliguem a llegir durant 10 anys de la seva vida llibres sense parar. Al cap dels 10 anys, n’haurà llegit 2.000 llibres. Posteriorment, agafem un altre noi, també de 20 anys, i de la mateixa manera també l’obliguem a llegir llibres durant 10 anys, amb l’única diferència que aquest el farem córrer al 99,5% de la velocitat de la llum.
Com en el cas dels muons, el noi que viatja al 99,5% de la velocitat de la llum transformarà aquests 10 anys en 100, posat que aquest fet multiplica per 10 tot el temps viscut. Quin noi haurà llegit més llibres?, el que n’ha llegit 2.000 durant 10 anys, o el que n’ha estat llegint durant 100 anys? Increïblement, si els dos llegeixen a la mateixa velocitat de lectura i els llibres són iguals de gruixuts, els dos hauran llegit el mateix nombre de llibres; 2000, en aquest cas.

A partir d’una observació com aquesta, vam extreure la definició; El temps passa més lentament per un individu en moviment que per un altre que es troba en repòs. Els dos nois llegeixen el mateix nombre de llibres tot i un viure 90 anys més, ja que, seguint el principi que comentem, el que es troba al 99,5% de la velocitat de la llum ho farà a càmera lenta (unes 10 vegades més lentament que el que es troba en repòs).
Podríem dir:

Si al moure’t al 99,5% de la velocitat de la llum vius 10 vegades més que al estar en pràctic repòs, tot el que facis ho faràs 10 vegades més lent que si estiguessis en repòs.

Per tant; inconvenient 1: El moviment a càmera lenta i el poc aprofitament del viatge en el temps.
El segon i darrer inconvenient que tractarem és bàsicament la raó per la qual els humans, a dia d’avui, no se’ns és possible viatjar en el temps.

Quan els acceleradors de partícules fan circular els muons a tan altes velocitats, gasten una gran quantitat d’energia comparada en si els fessin moure, per exemple, al 1% de la llum. Aquest fet es deu a que quan major ens movem en l’espai més energia gastem en  fer-ho. De la mateixa manera que un atleta es cansa més (és a dir, gasta més energia)  corrent els 100 metres llisos que no pas si els fa caminant, un accelerador de partícules també  gasta més energia quan més ràpid fa anar els muons. Per exemple, si fem anar un muó al 99,90% de la velocitat de la llum, aquest es tornarà 22 vegades més pesat que és al estar immòbil. Si després el fem circular al 99,999% de la llum, la massa del muó es multiplica per 224; a un 99,99999999% de la llum el muó augmenta de massa unes 70.000 vegades.

Com podeu veure, com més ràpid fem circular el muó més pesa. Imaginem-nos que ara som els humans els que intentem aproximar-nos a aquestes velocitats i moure’ns a la velocitat de la llum. Per fer-ho, necessitem un vehicle. Aquest per si sol ja pesa 2.000 kilograms. Al voler fer moure el cotxe al 99,99999999% de la llum per viatjar bastant en el temps cap al futur, el vehicle deixarà de passar dues tones per pesar 140.000.000 de quilograms, o el que és el mateix, 140 mil tones. Quan més ens aproximem a la velocitat de la llum més pesarà el cotxe i més energia ens caldrà per moure’l. Fins que finalment arribarem a la velocitat de la llum.

Un cop assolida aquesta velocitat (299 790 km/s), no el podem empènyer una mica més i d’aquesta manera trencar l’invulnerable principi de viatjar a la velocitat de la llum?

No, és impossible. Al viatjar a la velocitat de la llum, el cotxe pesarà tant, que es necessitaria una energia infinita per fer-lo anar més ràpid, energia les quals quantitats no es disposa en tot l’univers. Però no tan sols passa amb els objectes pesats com  els cotxes, sinó també amb partícules com els muons. En un accelerador de partícules mai podran fer anar un muó al 100,0000000etc1% de la velocitat de la llum, posat que no disposen de tanta energia.

Si mai ens pregunten perquè actualment és impossible viatjar a la velocitat de la llum, respondrem; perquè necessitaríem grans energies que la tecnologia actual ni la d’aquí 100 anys ens podrà proporcionar. I si també ens qüestionen la raó per la qual no és possible superar la velocitat de la llum, afegirem; no és possible posat que es necessitaria una quantitat d’energia infinita, tenint en compte que vivim en un univers en el qual aquesta es troba en quantitats limitades.

Per tant; inconvenient 2: Quan més ràpid ens movem en l’espai, més lent ho fem en el temps, més augmenta el nostre pes i més energia gastem en fer-ho.

3 comentaris:

Oloman ha dit...

¡Bon Nadal Pau!

(Lo siento, pero no sé decir nada más en catalán)

;)

Martí ha dit...

La velocitat a la que et mous al estar a la terra (o sigui, la velocitat a la que es mou la terra, i, per tant nosaltres) influeix en la nostra esperança de vida?

Va de ciència ha dit...

Efectivament, tot i que, degut a que les velocitats a les quals estem acostumats a viatjar són ínfimes (en comparació amb la velocitat de la llum), els efectes són pràcticament imperceptibles.

Publica un comentari