Mirant en l'univers passat

Us agradaria disposar d’una caixa màgica amb la que apuntant qualsevol zona del nostre planeta, i mirant dins de la caixa, poguéssim veure com era fa uns quants anys??

Doncs això, encara que sembli realment una barbaritat, és possible de fer sense necessitat de tenir un artefacte màgic, sinó que ja ens va bé disposar d’un telescopi prou potent ( com els que hi ha en les torres d’observació cosmològica ) o simplement els nostres ulls.

Si encara no et creus les meves paraules t’informo de que aplicant coneixements que ja has obtingut llegint articles anteriors, tu mateix ho podries intuir sense necessitat de continuar llegint aquesta entrada ( si és així ja et dic que no perdis el temps). Però si no t’ensurts ( tranquil que lo estrany seria el contrari ), ja et dic que és més fàcil del que sembla:

Com vam tractar en articles anteriors la llum té una velocitat constant de quasi 300.000/km per segon, i doncs, la llum que projecta el sol triga 8 minuts a arribar fins a nosaltres ( com en el cas del hipotètic experiment de la gravetat ), que és el temps que triga la llum en viatjar els 150 milions de kilòmetres que ens separen de nosaltres i la nostra estrella.

Això significa que nosaltres veiem el sol com era fa 8 minuts abans de veure’l ??

Exactament. Com que el sol és una font lumínica l’única manera de que el podem veure és a través de la llum que emet – com qualsevol altre objecte si no hi ha llum no el podem veure- i per tant, si la llum triga 8 minuts en viatjar des d’un punt a l’altre, nosaltres veiem el sol com era fa exactes 8 minuts ( tot i que tampoc ens dediquem a mirar el sol ja que ens deixaria cecs! ).

Concloent: Si el sol estigués a 300 milions de kilòmetres el veuríem tal com era fa 16 minuts de veure’l, i el sol estigués a 450 milions de kilòmetres el veuríem tal com era fa 24 minuts abans de veure’l, i així successivament.

Com us hem promès en el principi, aquí ho teniu! Un sistema tan senzill com el de mirar amb els nostres ulls que ens permet mirar enrere en el temps ( probablement mai t’ho havies plantejat d’aquesta manera ). Però ben segur que reclameu el següent: De què ens serveix veure un sol del passat si durant aquests 8 minuts no ha canviat gens?? No esperis a que et digui que en aquest curt període de temps el sol es transforma i ara és blau, després vermell, i abans verd, etc. Ja que simplement t’enganyaria. Però aquest sistema de mirar 8 minuts enrere en el temps el podríem convertir en el sistema de mirar milions d’anys enrere, i això si que és útil.

És possible mirar milions d’anys enrere en el temps??

Anteriorment en l’exemple de la distància entre el sol i la terra hem afegit un i així successivament per no fer-nos pesats, però podríem haver continuat fins al punt que, seguint amb aquella sèrie, si el sol estigués a 300 mil milions de kilòmetres, el veuríem tal com era fa 11 dies, i encara més, si el sol estigués a 100 milions d’anys llum ( 940000000 de bilions de kilòmetres ) veuríem el sol tal i com era fa 100 milions d’anys abans de veure’l, tot i que ara, per fer-ho, necessitaríem uns telescopis ben potents.

Segur que algun cop, alguna persona que coneguis que minimíssimament tingués poc coneixement sobre l’espai i la velocitat de la llum, t’haurà dit que; les estrelles que es veuen en la nit són estrelles que es van apagar fa milers de milions d’anys.

El més normal és que mostressis una mica de curiositat sobre el tema, però tampoc seria estrany que haguessis assentit amb el cap i després pensar que allò eren bajanades, ja que; com podia una estrella que feia milers de milions d’anys que s’havia apagat emetre llum??

Com ara ja saps aquesta no seria la pregunta adequada, que evidentment, tindria la seva resposta adequada.

Quan els astrònoms reben fotografies de galàxies que es troben a 100 milions d’anys llum no s’enganyen, saben que aquella foto els ensenya com eren aquelles galàxies fa 100 milions d’anys. I això no és dolent, ja que quan més lluny mirem en el temps més en el passat ho fem, i si el big bang realment va produir-se fa uns 14 mil milions d’anys podem veure com era l’univers després de, per exemple, fa 3 mil milions d’anys i no 14 mil milions com hem fem nosaltres des del nostre planeta.

Som nosaltres i els telescopis un càmera que fotografia el passat??

Bé, realment no és el passat ja que nosaltres el veiem dins del nostre present. És el sol present el que veiem per nosaltres i no el passat ja que el veiem dins del nostre concepte de temps present. Per entendre-ho millor, realitzem el següent experiment:

Poseión és un planeta situat a 300 milions d’anys llum de la terra – és un experiment així que aquest planeta i el seu nom és inventat -. L’equivalent al 3 de juny del planeta Terra actual s’hi celebra una convenció d’astrònoms, polítics i de l’exèrcit del planeta per decidir quin planeta envairan.

Observant pel telescopi, un astrònom descobreix un planeta situat a 300 milions d’anys llum del seu planeta aparentment inofensiu ja que a penes hi ha habitants, tan sols hi troben verdes sabanes, grans llacs i molts rèptils al qual bategen com a planeta KWBH ( evidentment que estem parlant del nostre planeta terra ).

L’exèrcit el considera un planeta innocent i indefens ja que està deshabitat i decideixen envair-lo.

Fa poc els físics i inventors del planeta Poseión van inventar una nau espacial capaç de superar la velocitat de la llum que estira el teixit espai-temps que els permetrà arribar al planeta KWBH en qüestió de setmanes. Però, quan hi arriben, davant de la seva sorpresa, es troben amb un planeta àmpliament desenvolupat, ocupat per sis mil milions d’extraterrestres ( és a dir nosaltres ) i que disposen d’armes lo suficientment potents com per aniquilar-los. Què ha passat?, es pregunten.

Molt senzill, com que han observat un planeta situat a 300 milions d’anys llum i l’han vist ( ells sense donar-se compte ) tal i com era fa 300 milions d’anys es pensaven que la seva tasca seria fàcil. Però com que amb qüestió de setmanes han arribat a aquell planeta s’han trobat amb un panorama totalment diferent.

1 Es pot superar la velocitat de la llum estirant el teixit espai-temps sense contradir les teories d’Einstein, ja que ell mateix diria que la nau espacial pràcticament no havia viatjat en l’espai, sinó que simplement l’havien arrossegat.