Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

divendres, 25 de juny de 2010

Heretgia

Tot i que a simple vista església i astronomia són dues que no tenen res a veure durant molt de temps van estar relacionades.
Heretgia és traïció a la societat eclesiàstica i a la paraula de déu i astronomia és la ciència que investiga els fonaments de l’univers. A simple vista es dedueix que són dues coses que no tenen res a veure, però, si agaféssim un llibre que contingués tota la història de l’astronomia observaríem com, noms de grans científics de l’edat mitjana i l’edat moderna, estaven pràcticament al costat de l’adjectiu “heretge”, a causa de no fer cas al que deia l’església i a prosseguir amb investigacions contra la seva paraula.

Els qui més van patir l’heretgia foren aquells científics que van ser cremats vius en fogueres escalfades per la injustícia que, segons la població, van cometre. Però, probablement el cas que més hagi commogut els pilars de l’astronomia moderna, fora l’heretgia que se li va inculpar a un nom que ben segur us és familiar; Galileu Galilei. I així va anar la seva història:

El 1633, noranta anys després de la mort de Copèrnic, l’astrònom i matemàtic italià Galileu Galilei va ser portat a Roma per ser jutjat per heretgia davant de la inquisició. Els càrrecs procedien de la publicació del seu llibre Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món: ptolemaic i copernicà. En aquest llibre Galileu afirmava que el sistema heliocèntric ( que col·loca al sol en el centre de l’univers i no al planeta terra ) no era una simple hipòtesi, sinó que corresponia a la veritat.

Galileu va ser obligat a signar una retractació manuscrita i abjurar públicament de les seves creences. De genolls, i amb les mans a l’evangeli, va pronunciar la següent abjuració en llatí:

Jo, Galileu Galilei [...], amb mà sobre els sants evangelis, juro que sempre he cregut, crec ara i, amb l’ajuda de Déu, creuré en el futur tot el que la Santa Església Catòlica i Apostòlica manté, predica i ensenya.

Però com que jo, després d'haver estat amonestat per aquest Sant Ofici a abandonar completament la falsa opinió que el Sol és el centre immòbil de l'univers, i que la Terra no és el centre de l'univers i es mou, i a no sostenir, defensar o ensenyar de cap manera, ni de paraula ni per escrit, l'esmentada falsa doctrina; i després d'haver-me estat notificat que l'esmentada doctrina és oposada a les Sagrades Escriptures, vaig escriure i vaig donar a la impremta un llibre en què tracto d'aquesta doctrina condemnada, i presento arguments de molta eficàcia a favor d'ella, sense arribar a cap conclusió: he estat trobat vehementment culpable d'heretgia, és a dir, d'haver mantingut i cregut que el Sol és el centre immòbil de l'univers, i que la Terra no és al centre de l'univers i es mou.
Això no obstant, desitjant esborrar de les ments de vostres Eminències i de tots els fidels cristians aquesta vehement sospita raonablement concebuda contra mi, abjuro amb cor sincer i pietat no fingida, condemno i detesto els errors i heretgies esmentats, i de manera més general tots i cadascun dels errors i sectes contraris a la Santa Església Catòlica. I juro que en l'esdevenidor mai més defensaré de paraula o per escrit res que pugui causar-me sospites semblants; i si conec algun heretge, o sospitós d'heretgia, el denunciaré a aquest Sant Ofici, o a l'Inquisidor i Ordinari del lloc on em trobi.
També juro i prometo complir i observar enterament totes aquelles penitències que m’imposés aquest Sant Ofici. I si contravinc qualsevol d'aquestes promeses, protestes i juramenta (Déu no ho vulgui!), em sotmeto a les penes i càstigs que els Sagrats Cànons i els Decrets generals o particulars estableixen i promulguen contra tals infractors. Que m'hi ajudin Déu i els Sants Evangelis, que ara toco amb les meves pròpies mans.
Jo, el susdit Galileu Galilei, he abjurat, jurar i promès, i em declaro a mi mateix compromès com abans he declarat; i en testimoni de la veritat, amb la meva pròpia mà subscric aquesta cèdula d'abjuració, i la recito mot per mot. A Roma, en el Convent de la Minerva, aquest 22 de juny de 1633.Jo, Galileu Galilei, he abjurat com declaro amb la meva pròpia mà.
[ fragment del discurs de Galileu Galilei extret del llibre Sobre les espatlles de gegants de Stephen Hawking ]

La llegenda diu que Galileu després d’aixecar-se va xiuxiuejar Eppur si muove ( i tanmateix es mou, en llatí ). Aquesta frase va captivar durant segles científics i estudiosos, ja que representava un desafiament a l’obscurantisme i una noble determinació de cercar la veritat fins i tot en les circumstàncies més adverses.

1 En aquells temps es creia que l’univers era tan sols l’actual conegut sistema solar .

0 comentaris:

Publica un comentari