Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dissabte, 19 de juny de 2010

Moltes vegades hem sentit parlar dels forats negres sense saber què és tècnicament parlant. Per resoldre qualsevol dubte us oferim aquest escrit.
Un forat negre és un dels factors més devastadors de tot l’univers (almenys que en tinguem constància) que sincerament seria un problema tenir-ne un pròxim a la terra.
Aquests fenòmens es produeixen quan una estrella es col·lapsa, és a dir, que és reduïda per la seva força gravitatòria fins arribar a ser un punt microscòpicament petit.

Per no perdre’ns en el que ve a continuació férem una mica de memòria aplicant teoria apresa sobre les estrelles agafant com a exemple el sol.

El nostre sol és una estrella mitjana que va tenir origen fa al voltant d’uns 5.000 milions d’anys a partir de les restes pesants d’una supernova que s’havia produït anteriorment. Aquesta estrella produeix una alta quantitat d’heli (hidrogen transformat) per cada segon que passa cremant a tota pastilla el seu combustible.
La forma esfèrica que tenen les estrelles, i evidentment el sol, es deu a l’alta quantitat de gasos calents que tenen en el seu interior, ja que les partícules d’aquests gasos, al estar en altes temperatures, xoquen constantment contra la paret de l’estrella i fan que es mantingui esfèrica i que no s’aixafi pel seu propi camp gravitatori. És com si fos una batalla en que el cartell fos; partícules calentes vs força gravitatòria premi de la nit: mantenir la forma esfèrica de l’estrella. I que acabi amb victòria de la gravetat aixafant l’estrella.
Per sort en el cas del sol això no passarà fins aquí un altres 5.000 milions d’anys, doncs, tot i que el nostre sol és una estrella mitjana i ens sembli enorme ( la terra hi cabria un milió de vegades dins ), comparada amb les més grans és petitíssima i, paradoxalment, com més gran és la quantitat inicial de combustible d’una estrella, menys tarda a exhaurir-lo. Resumint; que tenim sol fins que a la terra no s’hi pugui viure.


Una vegada ja tenim aquest concepte clar reprenem el tema:

El forat negre es produeix després de la mort de l’estrella. Una vegada a aquesta se li ha acabat el combustible deixa de cremar i per tant la força gravitatòria guanya la partida a les partícules calentes de l’estrella i la comprimeixen en un punt bastant reduït, un punt inferior a un nucli atòmic,el que suposa que el centre d’un forat negre és un punt microscòpic que conté la massa de tota una estrella, i que per tant, podríem parlar d’una densitat infinita.
Al voltant d’aquest punt, hi ha un camp gravitatori extraordinari que arrasa amb tot el que troba al seu voltant ( planetes, roques, estrelles, etc ), doncs, la força gravitatòria del forat negre, xucla amb tot obstacle que se li posa per davant.

En l’actualitat, gràcies als telescopis que enfoquen raigs X i raigs gamma més que no pas la llum visible, sabem que els forats negres són fenòmens comuns –molt més freqüent del que ens pensàvem!-. Un satèl·lit descobrí 1.500 forats negres en tan sols una zona molt petita de l’univers.

També s’ha descobert un forat negre situat al centre de la nostra galàxia amb una massa superior a un milió de vegades la massa del sol, al voltant del qual hi ha una estrella que gira a aproximadament un dos per cent de la velocitat de la llum (informació extreta del llibre BREVÍSSIMA HISTÒRIA DEL TEMPS de Stephen Hawking).

I per què el terme forat negre??

El terme forat negre té un origen recent. Fou encunyat el 1969 pel científic americà John Wheeler per descriure gràficament una idea que té almenys dos-cents anys: si una estrella té prou massa, la llum no podria escapar de la seva atracció gravitatòria, i per tant semblaria negra als observadors exteriors.

Com ja vam explicar en entrades anteriors, segons Einstein i la seva teoria de la relativitat general RES pot viatjar per l’espai a una velocitat superior a la de la llum. És per això que si aquesta no pot escapar significa que RES ho pot fer.


1 Quan ens referim als termes: almenys que en tinguem constància, fem esmenta a que hi ha moltes zones encara per descobrir del firmament en que, probablement, hi hagi un factor encara més devastador.
2 Ens han ensenyat com es mouen les partícules de l’aigua a altes velocitats, però aquesta idea no és correcte en el cas de l’interior del sol , ja que les temperatures no són de 100 graus sinó de milions.
3 La densitat d’una estrella és ‘’infinita’’ ja que un punt microscòpic conté tones i tones de massa.

0 comentaris:

Publica un comentari