Documentals no visibles degut al tancament de Megaupload

dijous, 29 de març del 2012

En aquesta publicació veurem com els físics teòrics del moment intenten explicar l’existència d’antimatèria en el nostre univers a través de la teoria del Big Bang, i com la busquen a través de l'univers. 

Asimetria prèvia

Actualment es creu que en el moment del Big Bang hi havia tanta suma de matèria com d’antimatèria. Aquest fet s’anomena simetria, ja que ambdues eren presents en la mateixa quantitat. No obstant, un desequilibri va provocar que el total de matèria fos superior al d’antimatèria, la qual cosa va provocar una asimetria, degut que les quantitats eren diferents. El contacte que en algun moment es va produir entre els cúmuls va aniquilar tota l’antimatèria, i va deixar, a causa de la desigualtat, una petita quantitat de matèria. Aquest ínfim residu esdevindria, gràcies al Big Bang, en el que actualment és el nostre univers. Si no hi hagués hagut aquesta desigualtat, s’hauria produït una anihilació del cent per cent i els nostres àtoms no haguessin sigut possibles. Aquesta hipòtesi va ser proposada per primer cop pel físic rus Andréi Sájarov, amb la qual va deixar oberta la possibilitat que petites quantitats d’antimatèria es donin de forma natural.

En busca d’antimatèria

Trobar antimatèria de forma natural en el nostre univers evitaria la costosa tasca d’haver-ne de generar en els acceleradors de partícules. És per això que hi ha programes espacials vigents que cerquen fonts d’antimatèria explotables, com el PAMELA, que es dedica a buscar bosses d’aquesta cobejada font d’energia. De fet, s’han trobat fonts d’antimatèria en la Via Làctia però aquestes s’ubiquen a prop del centre de la galàxia, a més de 50 milions d’anys llum. Tot i això, les cerques d’antimatèria en el nostre univers han donat poc resultats. Si algun dia una d’elles obté el seu objectiu, serà sens dubte la portada de molts diaris.
També podríem obtenir antimatèria a través d’un meteorit que estigués flotant en l’exterior, però seria tremendament complicat extreure’n el material desitjat.

Rastres a seguir

Els científics, a l’hora de rastrejar bosses d’antimatèria, s’orienten per l’existència de rajos gamma d’alta energia provinents, en teoria, de la col·lisió entre poques quantitats de matèria i antimatèria. Quan es troben un electró i un antielectró, i s’aniquilen, produeixen rajos gamma d’1 milió d’electró volts. Aquests rajos gamma conduirien a petites collites d’antimatèria disponibles per a utilitzar com a font d’energia. Els físics experimentals han desenvolupat un mecanisme amb el qual emmagatzemar petites quantitats en la Terra. Aquest sistema està format per un capsula amb un parell d’electroimants en el cul i el revers de la tapa. Estan encarats els pols iguals, és a dir, o nord amb nord o sud amb sud. La repulsió creada per aquests potents electroimants genera en el centre de la càpsula un camp on pot orbitar l’antimatèria sense que entri amb contacte amb les parets d’aquesta, la qual cosa seria una desgràcia.  

0 comentaris:

Publica un comentari