La teletransportació (III)

En la primera part d'aquest seguit d'entrades vam tractar sobre la teletransportació que utilitzava la nau de l’Enterprise i que bàsicament es basava en copiar la informació d’un individu, destruir-lo, enviar aquesta informació al punt de destinació i allà recrear-lo. No obstant, vam veure que aquest mètode és prohibit per un dels grans fonaments de la física: El principi d’Incertesa de Heisenberg (recordem que aquest no permetia conèixer la posició i la velocitat d’una partícula alhora, factors que són imprescindibles si volem teletransportar matèria a l’estil Star Trek). 

En la segona part vam intoduir el concepte d'entrellaçament quàntic, i vam avançar que, gràcies a aquest entrellaçament, existeix un mètode factible per a la teletransportació de matèria, però totalment diferent als mètodes que acostumen a omplir les planes dels llibres de ciència ficció.  .

Vam veure com el terme entrellaçament fa referència a un estat de la matèria en el qual si varis objectes es troben entrellaçats no és correcte dir que són objectes diferents, sinó que formen part del que anomenem un “mateix sistema”. Per exemple: si dues boles de billar es troben entrellaçades tenim un sol sistema compost per dues boles de billar. L’entrellaçament implica d’alguna manera que canvis en un objecte afectin simultàniament a l’altra. Un exemple que no s’escau gaire però que ens servirà per fer-nos una imatge mental, és que si nosaltres pintem una de les dues boles de billar de color vermell (suposant que són negres), l’altra, instantàniament, s’haurà tornat de color vermell. Evidentment que això a escala gran és molt difícil d’imaginar, però penseu que els entrellaçaments bàsicament es donen en el que es coneix com el microcosmos, o sigui, els àtoms, els fotons... en fi, partícules, que arriben a ser milers de milions de vegades més petits que un sol gra de sorra.

(Imagina't que les boles de billar són electrons) 

 Doncs bé, anem a explicar com funciona la teletransportació per entrellaçament quàntic.

Suposem que tenim dues boles de billar, les anomenarem A i C, i que volem teletransportar la bola A a la bola C. Per fer-ho utilitzarem una bola neutral i l’anomenarem bola B. Aquesta bola B està entrellaçada amb la bola C, són idèntiques, i per tant podem afirmar que comparteixen la mateixa informació. Si bola de billar B s’altera, la bola de billar C també s’altera, i viceversa. El que farem amb la bola B és posar-la en contacte amb la bola A, de manera que aquesta li transmetrà tota la seva informació amb la bola B. El panorama que ara tenim és una bola sense informació (la A), una altra bola que està entrellaçada amb la C i que conté la informació de la A (que és la B). Com que hem dit que canvis en la bola B també es produirien en la bola C,  ja que hem dit que estan entrellaçades, quan la bola B ha absorbit la informació de la bola A, la bola de billar C també l’ha absorbida. Ara, com que la bola C serà idèntica que la bola A, ja podrem afirmar que la bola A sigut teltransportada. 

Fixeu-vos que en aquesta ocasió no ha calgut haver de copiar la informació i haver de destruir i recrear un objecte, com ho feien els de l’Star Trek.